Poesia en Català: Clementina Arderiu

De la nit i el mar 

Nit, 
porta secreta fora el pit,
no et tanca pany ni corda;
silenci que recorda,

nit,

només envoltada d'infinit.

Vé,si tu t'avances, jo després

puc avarcar la barca

-un àngel lleu la marca;
fes
que jo navegui sempre més.

Nit,
amb el teu cel de fit a fit
i la humitat amarga!

Amb quina joia llarga,

pit,

alenaràs el mot oblit!

Rar, 
dintre la nit, la vasta mar
poder solcar, llibreta;
viure a ple cor, alerta,
mar

i nit, la sal del nostre empar!

Clementina Arderiu (Barcelona, 1889-1976) va ser una poetessa catalana. Persona molt culta i atreta per les arts va publicar el seu primer poema el 1911. El seu casament amb el també poeta Carles Riba, en el 1916, la va influenciar en la seva obra així como Josep Carner. Activista política, molt compromesa amb la República es va haver d'exiliar l'any 1939.

La seva obra es molt acurada, precisa, treballada amb una extraordinària força expressiva. El seus temes recurrents són la dona, l'amor, la felicitat, la joia, el dolor i l'angoixa. En els inicis es pot considerar noucentista però la seva evolució artística va fer que deixés enrere amb escreix aquest moviment i incorporés nous elements als seus poemes. De fet, molts crítics consideren que forma part del moviment postsimbolista. El seu primer llibre va ser "Cançons i elegies" (1916). Va guanyar el Premi Joaquim Folguera amb "Sempre i ara" (1946). La forma més emblemàtica de la seva obra va ser la cançó.

En el 1943 va tornar a instal.larse a Barcelona i juntament amb el seu marit es va convertir en un referent per les noves generacions de poetes.

Tricentenari 1714