Entrevista: Màrius Serra

Mercès al treball d'en Xavier Gafarot, cap de premsa d'Edicions 62 i a la gentilesa d'en Màrius Serra, avui podem presentar-vos l'entrevista que li hem fet a aquest darrer en relació a la seva novel.la, aquí ja ressenyada, "Plans de futur", Premi Sant Jordi de Novel.la 2012.

Màrius Serra i Roig (Barcelona, 1963) és escriptor. Les seves creacions giren al voltant de la literatura, la comunicació i el joc. Ha publicat més de vuit mil mots encreuats, tres milers llargs d'articles, catorze llibres de narrativa i set de ludolingüística. Les seves obres han estat traduïdes al castellà, l'italià, el romanès, el coreà i, parcialment, a l'alemany i l'anglès. La seva obra literària ha estat guardonada amb els premis Ciutat de Barcelona, Serra d'Or, Lletra d'Or, Octavi Pellissa, FEC i Ramon Llull. Entre les seves obres destaquen  Mon oncle, La vida normal, Verbàlia, Farsa o Quiet, entre d'altres i, més recentment, L'arca de Babel, adreçat al públic infantil.Ha traduït al català obres d'Edmund White, Tom Sharpe, Groucho Marx, Jayne Anne Philips, Matthew Kneale, Joe Brainard, Tom Stoppard i Steven Berkhoff. Va rebre el XVI Premi de la Crítica Teatral de Barcelona 2006-2007 per la seva traducció d'Arcàdia, de Tom Stoppard, representada al TNC. Col·labora a La Vanguàrdia, TV3, Catalunya Ràdio i El Punt-Avui.

Podeu aconseguir més informació a www.mariuserra.net

Estimat Màrius, què es  el que més et va atraure de Ferran Sunyer perquè prenguéssis la decisió de biografiar-lo?

La seva actitud davant de les adversitats individuals i col·lectives que li va tocar viure. El fet que algú totalment incapacitat per a les pràctiques físiques acabés destacant com a matemàtic també hi va ajudar.

Veritat que hi ha un intenció velada (un rerefons) d'explicar la seva vida com un conte?

Plans de futur és una novel·la coral, en el sentit que diversos són els personatges i diverses són les veus. En aquest sentit es podria dir que tot es relata com en un conte, sí.

Estàs satisfet que el personatge d'en "Ferri" te'l facis teu des del primer moment, tot pensant que el tractes com un nen però que realment és un home madur?

Veiem créixer el personatge, en el decurs de la novel·la, a través de les veus de les seves cosines germanes. La intenció és que el Ferri sigui un personatge proper al lector, però no pas que ens parli ell directament.

Tota la narració és d'una sensibilitat exquisida. Creus que això fa més objectiu al lector per comprendre les limitacions d'en "Ferri"?

Crec que la millor manera per empatitzar amb algú que té tantes limitacions com ell tenia és a través del sentit de l'humor, cosa que ell practicava sovint.

En molts paràgrafs es fa esment de la paralisi del personatge però durant la lectura no el veus pas com un ésser empressonat en el seu cos, ans el contrari el veus més lliure. L'esperit supera el físic. Estàs d'acord que és el millor regal per al lector?

De presons n'hi ha de moltes menes, i les pitjors són les que ens construïm nosaltres mateixos. Evidentment la situació del Ferri és molt dura, però ell i el seu entorn no ho entomen amb esperit tràgic.

La familia del nostre protagonista és exemplar. Creus que aquesta actitud va ser fonamental perquè pogués desenvolupar el seu meravellós saber?

Res del que va fer Ferran Sunyer no hauria estat possible sense la dedicació (escriuria abnegació si no fos que és una paraula connotada per la cultura del sacrifici heroic) de la seva mare i les seves dues cosines germanes.

Cada lector ho interpreta de diverses maneres però voldríem saber els mots "Pare, paret", quin significat els hi atorgues?

La lletania del "Pare, paret" té una funció molt clara a la novel·la, que convé no revelar d'una manera molt oberta a qui no l'hagi llegida. Va néixer d'una frase feta que tots hem sentit alguna vegada: "ai, si les parets parlessin"! Naturalment, a banda del misteri ocult, funciona descriptivament sobre les relacions amb el pare, que s'estavellen sempre en un mur.

La part final del relat és un auténtic drama. Nogensmenys, la nostra opinió es que has estat magistral al presentar-lo amb una serenor i una reflexió impecables.
Passar de l'humor al drama durant la novel.la et va portar molts mals de cap?

L'única possibilitat d'aprofundir en el drama és a través del contrast. Sense contrast les sensacions es desdibuixen. Passar de la joia al dolor o viceversa és vertiginós. En la descripció de les últimes hores de vida del Ferri, empès per l'Àngels, vaig projectar el terrible record de les últimes hores de vida de mon fill, amb mi empenyent la cadira.

 

En el nostre epíleg comentàvem que és una obra que enalteix les qualitats humanes (d'en "Ferri" i de la seva familia més propera). Dediques el llibre a les famílies que tenen membres que pateixen aquestes dolències?

Sí, a ells i a tots els altres. Els llibres estan dedicats als lectors. L'escriptura sense la lectura perd sentit.

Estàs satisfet dels comentaris dels lectors sobre aquesta obra?

No em puc pas queixar. Tant de les crítiques rebudes pels professionals de la cosa com pels missatges que em fan arribar els lectors més anònims.

Creus que aquesta obra pot significar un llindar en la teva creació literària?

Confio que no. Totes les obres tenen, literalment, un abans i un després. Jo continuo escrivint i no m'agrada repetir-me. Cada projecte és un nou repte com si fos el primer i l'últim, tot alhora.

Quins projectes tens en ment?

Estic escrivint una novel·la molt diferent de "Plans de futur", sobre la qual prefereixo no revelar res. No sóc supersticiós (perquè porta molt mala sort) però no m'agrada parlar del que tinc entre mans per por que se'm fongui.

Com veus el panorama literari català? I de cara al futur?

Prou ric i variat. Una altra cosa són les qüestions editorials. Però llegeixo uns quants llibres interessants cada any d'autor català i ja fa anys que em passa.

Quan escrius,  t'organitzes d'una manera germànica  i hi dediques cada dia unes hores establertes o bé, escrius d'una manera més relaxada i quan et sents inspirat? Quan comences una novel.la tens un full de ruta establert?

Cada projecte és diferent. No sóc gens germànic, no, sinó més aviat rampellut, però el pes de la realitat quotidiana em fa treballar més sistemàticament. En tot cas, escric a mà a qualsevol lloc i en qualsevol moment, i només quan m'assec davant de l'ordinador a passar-ho i reeescriure-ho tinc la sensació que em poso a treballar de valent.

I per acabar, recomànem un llibre.

Doncs mira, l'última novel·la que m'ha agradat molt és "Canadà" de Richard Ford.

Esperem que hàgiu gaudit força d'aquesta entrevista i moltes mercès a l'escriptor Màrius Serra per la seva franquesa, sensibilitat, predisposició i temps.