Ressenya de "I el ressò de les muntanyes" de Khaled Hosseini

Quan vaig descobrir "El caçador d'estels" vaig quedar absolutament fascinada per la manera de narrar, per la història de l'Amir, de la seva amistat amb l'Alí i del fet colpidor que canvia aquesta relació per sempre més. I aleshores vaig saber que, sempre més, llegiria en Hosseini. Perquè em va saber arribar el cor sense dramatitzar i analitzar els sentiments entre els que s'estimen amb tot el ventall de contradiccions que es donen en les relacions humanes. 

Khaled Hosseini

Khaled Hosseini ( Kabul, 1965) és un dels autors més llegits i estimats de tot el món. De les seves novel·les "El caçador d’estels" (2003) i "Mil sols esplèndids" (2007) se n’han venut més de 38 milions d’exemplars en 70 països. Hosseini és també ambaixador de bona voluntat per l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats i el fundador de The Khaled Hosseini Foundation, que promou l’ajuda humanitària als afganesos. Sis anys despres torna Khaled Hosseini, amb una novel.la emotiva i inoblidable que de nou toca els sentiments mes purs. 

http://khaledhosseini.com/

Sinopsi

L’Abdullah i la Pari són germans i s’estimen amb bogeria. Orfes de mare, viuen en un poblet de l’Afganistan amb el pare. Un bon dia, però, els nois emprenen un viatge a peu fins a Kabul. No sospiten que aviat les seves vides prendran rumbs oposats –de vegades cal tallar un dit per salvar la mà– ni les conseqüències que això tindrà al llarg dels anys en la seva vida i en la de moltes altres persones.

I el ressò de les muntanyes és una novel·la corprenedora sobre l’amor fraternal i la família. Una novel·la intensament emotiva, que explora com ens estimem, com tenim cura els uns dels altres, com ens respectem i com les decisions que prenem ressonen a través de les generacions.

Amb sensibilitat i agudesa, i amb un coneixement profund, Khaled Hosseini torna a demostrar que és un narrador nat, capaç de transmetre què significa ser humà. 

Dades técniques


Títol: "I el ressò de les muntanyes"
Títol original: "And the mountains echoed"
Autor: Khaled Hosseini
Editorial: Edicions 62
Col.lecció: El balancí
Presentació: Tapa dura amb sobrecoberta
Pàgines: 416 pàgs.
Data de publicació: 05/09/2013
ISBN: 9788429771046
Preu: 20.00€


Disponible en eBook

ISBN: 9788429772142
Preu: 13.99€

Aquí pots llegir els primers capítols.


Opinió personal

Abans de tot, he de dir que en Hosseini és un excel.lent narrador d'històries. Té el dó màgic de començar a relatar-ne una i seduir-te de tal manera que no vols que s'acabi. Potser li ve de la llarga tradició al seu pais d' explicar contes i conservar aquesta tradició oral de pares a fills. Tant se val. Amb una gran sensibilitat, t'endinsa en el bell mig de la trama i restes bocabadat esperant els esdeveniments.

Aquesta es la seva tercera obra desprès de "Mil sols esplèndids" i "El caçador d'estels". El llibre comença amb un conte (metàfora del que esdevindrà) de divs, jinns i gegants. Una història terrible però molt maca que deixarà una emprempta al llarg de la novel.la.  

"I el ressò de les muntanyes" és una novel.la coral. A partir del moment en que, en l'any 1952, en Saboor enpès per la seva segona dona, la Parwana, decideix donar en adopció a la seva filla Pari de tres anys i separar-la del seu germà, l'Abdullah, qui l'ha cuidada des la mor de la mare, i emprèn el pesarós viatge vers Kabul, asistim cóm aquest fet afectarà a molts personatges malgrat el pas del temps. Persones diferents en époques diferents i inclús en continents distints. Tot un raguitzell de familiars fins als nostre dies. I és que aquesta tan dura decisió, presa per sortir de la pobresa en la que resta aquesta familia camperola a Shadbagh, crea un karma familiar que s'anirà atenuant amb els anys i que a la fí, en Hosseini, amb un emocionant, que no melodramàtic, gir ens endolcirà la resignació a la que ens hem habituat al llarg del relat (impotència sobre les desgràcies que esdevenen) amb un cert alleugement.

En Sadoor i la Parwana s'asseguren, amb la venta de la Pari, el poder mantenir els altres fills i intentar tenir una millor qüalitat de vida. Com diu ella "Havia de ser ella. Em sap greu, Abdullah. Havia de ser ella." El dit tallat per salvar la mà.

L'autor, investigador de les febleses humanes, ens vol fer entendre que algunes accions, amb el temps, poden ser vistes no com deshumanitzades o ferotges sinó com sortides forçades a malhaurances (situacions veritablement compromeses en les que no tens més solucions o com ésser humà ja no saps on buscar-les) i que tinguem en compte que el pes a la consciència sempre restarà més fort que  qualsevol guany que s'hagi pogut obtenir amb aquella acció. I el camí raonable sempre serà el perdó. Perdonar per poder seguir endavant. Perdonar per viure. Perdonar per curar les ferides.

Així doncs, el protagonisme de la novel.la recau en moltes figures malgrat que l'ombra de la Pari resti sempre, persistent, com a rerefons. I tornem al tema recurrent d'en Hosseini: la familia i els llaços entre ella. Les obligacions, les culpes, l'amor, els ressentiments, les separacions, els sacrificis...
És una obra molt treballada, laboriosa, amb vuit històries trenades que es disposen al llarg del temps i explicades per diferents veus: l'Abdullah i la Pari, germans que s'estimen moltíssim, que són separats a la seva infantesa; la Parwana (madrastra de l'Abdullah i la Pari) i la seva bessona, la Masooma, invàlida degut a l'enveja i mesquinesa de la primera; en Nabi, oncle de l'Abdullah i la Pari, culpable a mitges de la separació dels nens per devoció i amor a la seva mestressa, la Nila, que no pot tenir fills; en Timur i l' Idris, veïns d'en Nabi a Kabul; la relació dels pares adoptius de la nena, el sr. Wahdati i la Nila i, per damunt de tot, el llaç entre la Nila i la petita quan se l'emporta a viure a França; l'Adel, un nen que es fill d'un talibà que s'ha fet un mansió-pressó a les terres que havíen estat de la família de l'Abdullah i la Pari i que les ha expropiat desprès de la guerra; en Markos, un metge d'origen grec que treballa en una ONG i que ocupa la casa que havia estat dels Wahdati i, per últim, la relació de la Pari, filla de l'Abdullah amb la Pari (germana) des que és una nena fins a retrobar-la perquè els germans es reuneixin i tancar el cercle.

A cada capítol la trama es recargola i agafa més força. És com un prisma i el lector ha de prendre's la lectura amb tranquilitat, assaborint-la i amb una certa atenció pels salts en el temps que fem. Les noves vides que se't mostren sempre, sempre, aniran acompanyades d'algún simbolisme que et recordarà que tot plegat va començar amb la separació esfereïdora dels germans. L'escriptor juga, s'entreté, salta en el temps cap endavant, cap endarrera i aquí i allí hi trobem algun vers, alguna cançó, una entrevista...Utilitza lliurement tota mena de recursos sense que aquests semblin forçats i, a més, encaixen amb naturalitat en la trama. 

I de fons, l'Afganistà, un altre personatge omnipresent. Un nació dura, agressiva, despietada, salvatge en tots els moments que vivim a l'obra. Des l'época de Zahir Shah, passant per l'ocupació del soviètics, el govern dels talibans o l'arribada del americans i els aliats. Un lloc opressiu, una terra erma sense pau, un territori impossible perquè hi hagi cabuda per la joia o l'alegria.

En Hosseini aconsegueix amb aquest llibre que el lector vagi trobant, poc a poc, les peces del trencaclosques i que s'emocioni davant les penes i treballs de tots els personatges: discapacitats, desfigurats, enfonsats psicològicament, ferits física i emocionalment, víctimes d'injustícies, de malvestats, etc.

Conclusió

Aquesta és una obra ambiciosa però en Hosseini aconsegueix superar el repte. Novel.la sòlida que invita a la reflexió, a submergir-se en la història, a deixar anar les emocions intentant comprendre el perquè d'una decisió i entendre cóm aquesta pot marcar el destí d'una familia durant generacions.
És un llibre que s'ha de llegir sense presses, posan-t'hi atenció, potser no tan grata com les seves anteriors i segurament més feréstec. Tot i així, és una obra intensa amb una prosa sense floritures i que parla, essencialment, de l'amor, de cóm ens cuidem els uns als altres, de cóm ens relacionem dins del nucli familiar i de cóm hem de apreciar els llaços que ens uneixen. I sempre, quedar-nos amb el que és essencial, els sentiments.