Entrevista: Martí Gironell

Mercès a l'amabilitat d'en Martí Gironell, avui podem presentar-vos l'entrevista que li hem fet a aquest darrer en relació a la seva novel.la, aquí ja ressenyada, "L'últim abat".

Martí Gironell i Gamero (Besalú, 1971) és escriptor i periodista. El seu debut novel·lístic, "El pont dels jueus" (Columna, 2007), és el gran èxit més recent de la novel·la històrica catalana, convertit en un fenomen que ha generat fins i tot una ruta turística a l'escenari de l'obra, Besalú. Aquest llibre ha estat traduït al castellà, l'italià i el portuguès per al Brasil. Amb una bona acollida del públic, la seva segona novel·la, "La venjança del bandoler" (Columna, 2008), va obtenir el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica, amb l'afermament de Gironell com un dels principals valors catalans de la ficció històrica. La seva darrera novel·la és "L'últim abat" (Columna, 2012), una aventura basada en la vida del monjo Bonaventura Ubach, fundador del Museu de Montserrat. A més de la seva obra com a novel·lista, ha publica "La ciutat dels somriures. Històries de supervivència a Bombai" (2005). Com a periodista, en l'actualitat treballa als serveis informatius de Televisió de Catalunya i col·labora com a articulista al diari El Punt Avui.

Podeu aconseguir més informació a https://www.facebook.com/martigironell

Estimat Martí, cóm vas descobrir la figura de l'Abat Pere Frigola? 


Mentre em documentava per l’anterior novel.la “L’arqueòleg” remenava papers dels arxius de Montserrat i en un document vaig trobar el moment que St. Benet de Bages quedava abadia vacant per la mort del seu abat, Pere Frigola. La documentació deia que havia estat un lluitador davant de la corona espanyola per no voler combregar amb les rodes de molí que imposaven des de Valladolid. Em va cridar l’atenció i m’hi vaig capbussar.

Et sedueix la idea de recrear personatges que lluiten en solitari i que marquen una fita històrica?

M’agrada reivindicar persones que potser no tenen la consideració de personatges històrics però que crec que s’ha de donar a conèixer el que van fer, cóm i per a qué van treballar. Frigola n’era un, el pare Ubach, un altre... i tants d’altres! 

Pensaves que tindria tan interès per als lectors un episodi històric dels monestirs catalans que era per a molts absolutament desconegut? 

Sí i tant. Per què no? És un moment de la nostra Història molt desconegut que valia la pena rescatar de l’oblit i veure les fortes connexions que hi ha amb la situació actual que viu el nostre país. Abans, els monestirs, més enllà de ser centres de recolliment, estudi i pregaria, eren autèntics focus de poder. Això no cal oblidar-ho.

Treballar al matexi recinte on va viure i morir l'Abat Frigola, et va inspirar més a l'hora d'escriure la novel.la?

Ni més ni menys. El que et permet escriure des dins de l’escenari de la novel.la és tenir la sensació que formes part de la història, la tens molt present, gairebé la respires. Em va anar molt bé també trepitjar els paisatges que s’evoquen i es descriuen en el llibre, i conèixer de primera mà amb entrevistes amb veïns dels pobles cóm es viu, cóm es parla, cóm es menja, quines tradicions i llegendes s’expliquen... informació privilegiada que no hi és als llibres.

El contexte polític en el qual es vivia en temps de l'Abat Frigola era molt advers als monestirs catalans. Creus que l'actitud que va mantenir en Frigola va suposar un canvi de tendència? 

Sí, però per desgràcia sabia que remava a contra corrent i per això és d’admirar perqué malgrat saber que tens les de perdre, t’arromangues i lluites pel que creus que convé a la teva església, al teu poble i a la teva manera de ser i de fer.

Es pot considerar a l'Abat Frigola com un patriota?

Sí, perqué treballava i lluitava pel bé dels seus conciutadans.

La vida al monestir l'has descrita magistralment. Et va acabar interessant tant com la vida de l'Abat Frigola? 


Són interessants els monestirs pel que et comentava abans. I no n’hi ha cap d’igual. Cada abadia o monestir tenen les seves característiques, peculiaritats i particularitats que els fan precisament així interessant, misteriosos, enigmàtics... està bé fer un tomb per la història d’algun d’aquests focus de coneixement i poder. És molt recomanable, t’enriqueix.


Què et va sorprendre més del monestir de Sant Benet de Bages?


No et sabria dir res en concret, són un munt de coses que el fan, com et deia abans,  únic i especial. No ho sé, per exemple, saber que en el Pati de la Creu s’hi havia celebrat festes de Carnestoltes és curiós. T’imagines un ball de disfresses a Montserrat o a Poblet?  NO, no? Doncs ja veus la singularitat del lloc. Però no la coneixes fins que t’hi acostes. 

Vas poder aconseguir molta documentació d'aquella época? 

Déu n'hi dó. La gran sort va ser poder comptar amb persones que ja ho havien estudiat i documentat anys abans i, per tant, tenia molta informació al meu abast.

Estàs satisfet dels comentaris dels lectors sobre la teva darrera novel.la? 

Sí, molt.

Sabem que tens una novel.la gairebé a punt que transcorreix en el Neolític. Per què has triat aquesta época per la teva novel.la ? Quan podrem gaudir d'ella? 

És una època que sempre m’ha cridat molt l’atenció, un moment de canvis i que determina els fonaments de moltes societats tal com les coneixem avui dia. Estem parlant de fa 5-6 mil anys enrere i això en Història són 15 dies. S’han de trencar molts tòpics i malentesos dels homes i dones del Neolític. La novel.la es publicarà aviat, febrer-març.

Com veus el panorama literari català ? I de cara al futur?

Jo el veig bé. D’un temps cap aquí es publiquen molts bons llibres i hi ha editorials que donen veu a molts autors i això enriqueix i enforteix la nostra llengua i la nostra cultura que, com a país que aspira a ser independent, són dos puntals.

Quan escrius, et marques un horari estricte i tens un full de ruta establert? O bé treballes de una manera relaxada i quan et sents més inspirat? Ets dels autors que ho lliguen tot ben bé des del primer moment o dels que deixen un cert marge d'espontaneïtat?

Amb les circumstàncies laborals i familiars, escric quan puc. Miro d’esgarrapar hores d’on sigui!!! Sí que necessito un parell o tres d’hores de tranquil.litat per poder escriure sense entrebancs. Tinc clar l’esquema, l’esquelet però va canviant a mesura que avanço.

Ets lector de llibre o d'ebook o d'ambdós tipus? Creus que amb les noves tecnologies, la literatura perd romanticisme i es converteix en una eina més pràctica que arriba a més gent? 


Encara llegeixo amb paper però crec que la tecnologia l’hem de veure com una eina al servei de la difusió de la literatura no com un fre.


I per acabar, recomanen un llibre i diga'm una bona raó per llegir-lo? 


Ui, això és mooooolt dificil. Qualsevol llibre que et vingui de gust, que et cridi, que intueixis que hi ha alguna cosa.

Moltes gràcies pel teu temps, la teva atenció i especialment per la simpatia i disposició. No dubtis que et seguirem llegint !

Esperem que hàgiu gaudit força d'aquesta entrevista i moltes mercès a l'escriptor Martí Gironell per la seva franquesa, sensibilitat, predisposició i temps.