Ressenya de "L'estiu que comença" de Sílvia Soler

"L'estiu que comença" és una obra que em va cridar l'atenció des del primer moment que va sortir al mercat. Ja havia llegit altres obres d'aquesta autora i m'havien agradat força però, en canvi, amb aquesta, des del principi, em vaig sentir seduïda pel recorregut vital que fa dels dos personatges al llarg dels anys i, és clar, pel seu punt de partida, la promesa de l'estiu, Sant Joan, que sempre he associat a una nit màgica en el bell mig de la típica celebració familiar, cuidant la tradició, i al començament d'una època de l'any molt especial. Una nit on hom percep el futur com quelcom obert i en el qual tot està per fer i tot és possible. Perquè, de fet, hom tendeix a associar l'estiu amb la joia de viure, una existència més relaxada, un temps per compartir amb els amics i dies plens de sol, de natura i de germanor.

Silvia Soler

Sílvia Soler i Guasch  (Figueres, 1961) és periodista. Ha escrit la col·lecció de contes "Arriben els ocells de nit" (1985) i les novel·les "El centre exacte de la nit" (1992), "El son dels volcans" (Columna, 1998), "L'arbre de Judes" (Columna, 2001), "39+1, L'edat en què una dona sap que l'home de la seva vida és ella mateixa" (Columna, 2005) i "39+1+1, enamorar-se és fàcil si saps com" (Columna, 2007). Sílvia és coautora de l'obra "Ramblejar" (1992), un viatge a través de la història de les rambles de Barcelona. Amb la seva novel·la "Mira'm als ulls" va guanyar el premi Fiter i Rossell el 2003. Amb "Petons de diumenge" (Columna, 2008) va guanyar el premi Prudenci Bertrana 2008. La seva novel·la més recent, "Una família fora de sèrie" va ser publicada en català per Columna. L'autora col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació catalans.

https://www.facebook.com/silvia.s.guasch

https://twitter.com/ssolerg

Sinopsi

«El brindis que acabava de proposar la Júlia era «el tradicional de la nit de Sant Joan» i la Júlia es va emocionar estúpidament veient com els costums esdevenen tradicions i com s'hereten igual que s'hereten els llibres i les cases.»


"L'estiu que comença" recull els 50 anys de vida de la Júlia Reig i l'Andreu Balart, vinculats abans de néixer per l'amistat de les seves mares, que han imaginat amb il·lusió la possibilitat que heretin aquest lligam o fins i tot que puguin arribar a enamorar-se. Però la Júlia i l'Andreu volen sentir-se lliures d'un destí que s'entesta a unir-los.

Premi Ramon Llull 2013

Dades técniques


Títol: "L'estiu que comença"
Autor: Sílvia Soler
Editorial: Planeta
Col.lecció: Ramon Llull
Presentació: Tapa dura sense sobrecoberta (cartoné)
Pàgines: 224 pàgs.
Data de publicació: 07/03/2013
ISBN: 9788497082570
Preu: 21.50€


Aquí pots llegir els primers capítols.


Opinió personal

El magnífic plantejament inicial d'aquesta novel.la de perfil psicològic, és la bastida que mantindrà aquest relat, sense el més mínim defalliment al llarg de tota l'obra. Si a això li afegim un primer capítol d'una presentació original i brillant, que fa referència a les mares dels que seran els dos grans protagonistes, ja tenim una obra que promet un munt de sensacions emotives.

Però anem a pams. "L'estiu que comença" inicia el seu relat amb un capítol bellament descrit: amb les il.lusions de dues dones embarassades del seu primer fill, amigues íntimes, la Roser i l'Elvira, fantasejant sobre la possibilitat que els seus fills siguin un nen i una nena i que, de grans, puguin enamorar-se. Aquesta mena d'evocació d'una unió de destí de dues criatures que neixeran amb pocs dies de diferència, serà l'esquer enginyós, la intriga vertebral que no es desvetllarà fins a l'última línia (preguem al lector que no tingui la temptació de descobrir-ho abans d'hora), essent un gran mérit de l'autora mantenir aquest interés intacte durant tota la novel.la.

Els protagonistes són la Júlia Reig i l'Andreu Balart, els fills d'aquestes mares que estrenen una nova generació. Dues persones amb caràcters molt diferents que desafien, des del primer moment, el desig de les seves progenitores, però que un cop duríssim del destí, els mantindrà units de per vida, quan encara són uns adolescents. I a partir d'aquest punt sense retorn, el magnífic edifici literari, que ja teníem fonamentat, es va reblant d'un festival (més aviat haurien de dir, d'una tempesta) de sentiments. Gràcies a la sensibilitat de la narració d'aquesta obra, podrem veure i analitzar els estralls que provoca la duresa d'aquest viatge que anomenen vida en les persones dels nostres protagonistes. Els canvis amb l'edat, amb les relacions familiars i de parella, amb la feina, que per ells mateixos ja van enfortint i al mateix temps, preparant l'ànim per les coses inevitables. Constatarem els moments de dolor que mutilen la felicitat de la Júlia i l'Andreu per sempre més. La malenconia, una boira que els acompanyarà tota l'existència, després d'algunes fites tristes, i que pot esdevenir espessa en alguns moments en que baixen la guàrdia. En qualsevol cas la intensitat en la novel.la, encara ho fa tot més emotiu i això ens provoca sensacions fortes que afloren en cadascun dels capítols, posant-nos la pell de gallina, i dels quals no en trobarem cap de banal. Cada capítol, doncs, se'ns mostra com una llambregada colpidora sobre la fragilitat de les emocions humanes. L'empatia de la Júlia i l'Andreu, sense que ells la provoquin, és absoluta i després d'un llarg recorregut de cinquanta anys, ens inspirarà una compasió final, però mai llàstima, ja que són un mirall de nosaltres mateixos, de tot ésser humà. Són herois de la quotidianitat humana. 

Vers això hi han unes línies del relat que mereixen ser recordades, a tall d'exemple, i com a resum de tot el que hem estat explicant. L'Andreu intenta trobar "Quina és la fórmula per conciliar record i oblit, o el que és el mateix, el dolç habitacle de la nostàlgia amb l'irrefrenable impuls de la supervivència? Quina proporció d'un sentiment i de l'altre recomana la recepta per continuar vivint d'una manera acceptable?"

"El repte de l'Andreu, l'autèntic propòsit de la vida,..., era trobar la manera de continuar vivint i recordant, però sense ser presoner del record".

No deixarem pas de destacar el brillant treball de l'autora, de la seva maduresa i mestria, de la manera com aprofundeix en la psicologia dels protagonistes i com aconsegueix posar-nos en la pell de la parella radiografiada. Uns personatges molt ben aconseguits des dels angles més íntims de la psique humana. I tot plegat, mantenint el "tempo" en tot moment malgrat les sotregades doloroses i gairebé sempre imprevisibles que es van succeïnt al llarg del relat.

Després d'acompletar la lectura, permeteu-me que parafrassegi la cita més célebre de la novel.la: "Un brindis per l'estiu que comença!".

Conclusió

"L'estiu que comença" és una novel.la de maduresa personal i literària i això ho traspúa cada mot del llibre. La història es fermosa malgrat el dolor i les vivències dels personatges i hom pot sentir-se molt sovint unit a ells per llaços afectius. Podria semblar, aparentment, una narració en el que no passa res però, tanmateix, succeeixen moltes coses tal i com passen a la nostra realitat ordinària. Amb un estil força sobri ens destil.la les emocions de la Júlia i de l'Andreu i ens commou profundament. És evident, per tant, que a l'escriptora l'interessa la psicologia de les persones, els intrincats llaços que ens uneixen, les relacions que s'estableixen entre els éssers humans. És una obra minuciosa, detallista, que parteix de l'observació del dia a dia, del pòsit de les vivéncies, i que fa que aquesta novel.la estigui farcida d'un ventall d'experiències que nodreix la lectura i que ens nodreix als lectors. Molt merescut premi Ramon Llull i estupenda obra que no pot mancar entre les nostres lectures més preuades.