Fragments #3

Avui em ve de gust compartir un fragment del llibre "L'home desconcertat" de Tian Riba que m'ha agradat molt i que considero que és un dels llibres indispensables de l'any tant per la seva qüalitat literària com per la història del protagonista que, de fet, és molt semblant a la de moltes persones que pertanyen a la generació X. Aviat us faré arribar la ressenya perquè m'ha fet reflexionar molt. "L'home desconcertat" no us deixarà pas indiferents.

El fragment és una reflexió en veu alta en tercera persona, una veu en off que ens ajuda a comprendre la situació del Bru i de les seves amistats, una generació aprop dels quaranta anys, sacsejats per la crisi econòmica, sorpresos del món que els envolta i de cóm els ha anat la vida. Com diu el títol, són els "desconcertats".

La Generació X era fins aleshores la més preparada. La que va massificar escoles, instituts, universitats, llocs de treball i, ara, prestacions d'atur. Una generació esclavitzada per una hipoteca perquè els suposats hippies els havien transmès que l'objectiu era tenir una propietat per tenir un estil de vida de classe mitjana. I els bancs i les caixes els van empènyer a signar una hipoteca que molts ja no podien pagar. I ara els creditors els desnonaven, els deixaven sense pis i amb la hipoteca per a tota la vida. Atrapats, amb més preguntes que respostes, i sense saber ni tan sols qui prenia les decisions de què depenien les seves vides.
La generació que ja no va haver de fer com els pares. Ni fer la mateixa feina, ni casar-se fins que la mort us separi, ni formar una família. I no tothom se'n sortia. I molts estaven desorientats, sense un mapa del tresor, perquè no havien trencat amb el pes de les tradicions. Eren transgressors i moderns, però conservadors, alhora. La generació de la desorientació. La dels primers que van veure com les llars tradicionals s'enfonsaven. La de l'aparició d'Internet. La dels joves àmpliament preparats a qui els pares feien de tap en un mercat laboral saturat i mal partit. La dels Peter Pan que no volien créixer. La generació H, d'hipoteques a quaranta anys. La primera que guanyava menys que els seus pares.

Els que som d'aquesta generació ens trobem a nosaltres mateixos en aquesta novel.la. Intentem explicar-nos com els somnis de joventut s'han capgirat i han canviat tantes coses que pensàvem segures i tant de pressa. Us sentiu identificats? Què en penseu de tot plegat?