Joana Raspall: Poemas II

Finaliza el mes que hemos dedicado a la poeta Joana Raspall y lo mejor es hacerlo con su poesía. Esperamos que les haya gustado.

Al lector de poemes

Llegeix a poc a poc.
El vers té pes i ales;
endinsa al fons del cor
i forja les sagetes
que vencen temps i espai.
Respira a poc a poc
l’embruix de les paraules,
i fes-te’n un tresor
de ritme i harmonia
que ja no et prendran mai.

Si el món fos...

Si el món fos...
Si el món fos escrit en llapis,
podria esborrar la lletra
que vol ferir;
podria esborrar mentides
que no cal dir;
n'esborraria l'enveja
que porta mals;
n'esborraria grandeses
de mèrit fals...

Però és escrit amb tinta
de mal color:
del dolor brut de la guerra
i del dolor

Qui voldrà escriure un nou món més just i net?

Potser que tu i jo ho provéssim,
ben valentes, lletra per lletra,
des del nostre raconet...

Roselles

No floriu totes a l’hora,
roselles del camp de blat!
Sou tan i tan lluminoses
que em deixeu enlluernat.

Jo vull veure si a la cresta
d’aquell mar esvalotat,
entre el verd de les onades
les espigues han granat.

Bombolles

Vine a fer bombolles,
que tinc un tassó
ple d’aigua i sabó.

Mira com voleien
i brillen al sol
tot fent tornassol!

Si la més bonica
proves d’agafar,
se’t fon a la mà…

I et quedes en dubte
de si l’has bufat
o ho has somniat!