Ressenya del llibre "El pou dels maquis" de Margarida Aritzeta

En la llarga i dura postguerra civil espanyola, la sola pronuncia de la paraula maquis, infonia temor i desconfiança. La informació que difonia el règim franquista, els titllava de bandolers i criminals. En aquest context històric ens arriba "El pou dels maquis", que tracta del "Procés dels Vuitanta",  fent incidència dintre del mateix, al "Grup de Valls", fets ocorreguts entre 1946 i 1947, i tenint com epicentre la Masia Cardellà, propera a la capital de l'Alt Camp.Un episodi poc conegut d'aquells anys de misèria i repressió a Catalunya. 

L'obra està dividida en dos llibres que pertanyen a dues col.leccions diferents. Un primer volum és la història novel.lada i l'altre és l'estudi de recerca efectuat per l'autora, exhaustiu estudi, que ha donat a llum, com afirma ella mateixa, la història d'un silenci. Per bé que la lectura del relat verídic novel.lat és pot fer de manera individual, és del tot recomanable, la lectura del llibre que conté tot el material del qual s'ha gestat aquesta investigació (o estudi); ja que els fets que es relaten no són d'un perfil comarcal, sinó que s'han d'entendre dintre d'un context que va més enllà de Catalunya o l'estat espanyol. No parlem ni tan sols d'un àmbit europeu sinó mundial en un moment en que els vencedors de la II Guerra Mundial s'estan distanciant i s'entreveu un nou tipus d'enfrontament que serà el que s'anomenarà la Guerra Freda.

Tanmateix, aquest llibre en la mateixa mesura que ens ajudarà a comprendre la situació mundial, ens oferirà un ventall d'informacions sobre el treball de recerca que l'autora ha dut a terme, que sense la seva lectura, seria un lamentable desaprofitament intel.lectual, Menció apart mereix i és d'agrair que una part d'aquest treball hagi estat bastit sobre la història oral dels protagonistes supervivents, una vessant tan oblidada i maltractada de la nostra historiografia. 

Tornant al llibre que recrea els episodis en forma de novel.la, tot ell està confeccionat d'una manera molt seductora, des de la fotografia de la portada, d'una solitud esfereïdora, passant pels seus capítols apuntats de forma cronològica i acabant per l'extensió dels mateixos. "El pou dels maquis" té una forta intensitat narrativa, amb diàlegs planers dels protagonistes, que s'expressen en la seva pròpia parla. Tot i saber que que els fets que es relaten són verídics, un cop submergits en la lectura, la podríem qualificar de policíaca incidint molt en la cronologia. I arribem al seu gran encert: malgrat ésser un llibre molt rigorós i documentat, el fet de ser novel.lat, el converteix en divulgatiu i arriba a tot tipus de lectors que vulguin saber d'aquests fets tan poc coneguts.  

De la lectura del llibre es desprèn que està construït, narrat amb passió, amb molta passió, amb compromís i amb una forta càrrega emocional i ideològica, fet del qual no ens ha de sorprendre ja que la familia de l'autora si va veure involucrada. Tot plegat contagia al lector que acaba llegint-lo fervorosament.

Una vegada esgotada la lectura, la imatge dels maquis esdevé molt més humana, ben allunyada de la llegenda negra que sempre els ha perseguit. Malgrat les limitacions dels nostres protagonistes reals, els podríem definir com defensors d'una idea esdevinguda com a forma de realització humana. Paradoxalment, malgrat que s'intueix que tan els personatges com la seva missió acabaran tràgicament, el que sobreviu per damunt de tot, és un ideal d'optimisme, d'invencibilitat. Aquests personatges, tot i estar envoltats de manipulacions, mentides i traïcions es mostren com unes persones fortes i senceres, amb ideals, redimits d'una època terrible.

I salvant les distàncies cóm podem comparar tot plegat amb la societat dels nostres dies, on tot tipus de coherència ideològica és literalment escombrada per un grapat de sense-raons economicistes que actualment empudeguen la nostra societat i que ens han conduit al desgavell que estem vivint?

Un llibre d'imprescindible lectura, que esdevé una figura que va completant el trencaclosques històric, un bocí important de la història de Catalunya i com ens assenyala l'autora, en definitiva, un episodi que encara trasbalsa a qui ho va viure perquè "la guerra i la postguerra són més a prop del que sembla i es van viure i es reviuen des de les vísceres, des de la sang".

Margarida Aritzeta (Valls, Alt Camp, 1953). Estudia Magisteri a Tarragona i Història Moderna i Contemporània i Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, on fa el doctorat amb una tesi sobre el poeta i crític Josep Lleonart. Des del 1970, i durant tres anys, estudia Belles Arts a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona, però finalment es decideix per la carrera literària. La seva primera obra publicada és un assaig: Carrasclet-Veciana (1979). El 1980 obté el premi Víctor Català de contes i narracions per Quan la pedra es torna fang a les mans, i el 1982 el Sant Joan de novel·la per Un febrer a la Pell. Des d'aleshores ha publicat nombroses obres, sobretot novel·les, algunes de les quals adreçades al públic infantil i juvenil. Destaca com a autora de la novel·la negra i de ciència ficció. 

Membre del col·lectiu d'escriptors "Ofèlia Dracs", publica contes a les obres col·lectives Essa efa (1985), Boccato di cardinali (1985) i Misteri de reina.

Del 1979 al 1992 treballa com a professora a l'Escola de Magisteri de Tarragona i des del 1992 és professora a la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili, on ensenya Teoria de la Literatura. Pertànyer a la comunitat universitària li ha permès publicar nombrosos treballs de recerca, estudis de literatura i edicions crítiques, entre les quals destaca l'edició d'una part del Calaix de Sastre, del Baró de Maldà. 

Entre els anys 2006 i 2010 és directora general d’Acció Departamental al govern de la Generalitat de Catalunya.

Ha participat en nombrosos fòrums, taules rodones, conferències i jurats de premis literaris. Ha organitzat cursos de postgrau i màsters sobre literatura, escriptura literària i guionatge. 

És membre del Consell de redacció de Serra d'Or, de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, del Centre Català del PEN Club i del secretariat de dones d'aquesta entitat, entre d'altres associacions. Així mateix, del 1995 al 1999 representa l'Associació d'Escriptors a la Junta de Govern de la Institució de les Lletres Catalanes. 

És sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.