Ressenya de "Plans de Futur" de Màrius Serra

PREMI SANT JORDI DE NOVEL.LA 2012

"Plans de futur" novel·la el peculiar entorn familiar del matemàtic Ferran Sunyer, tetraplègic i autodidacte, que va assolir projecció internacional en ple franquisme.

És una novel·la sobre l’esperança. Recrea lliurement el peculiar entorn familiar del matemàtic figuerenc Ferran Sunyer, tetraplègic i autodidacte, que va assolir projecció internacional malgrat les seves limitacions físiques i els entrebancs de la universitat franquista. En aquesta història de família destaquen les dues cosines, Maria i Àngels Carbona, que li van dedicar la vida, i el pare absent, que va fugir de casa de manera inexplicable.

Les dificultats i desgràcies que pateixen les famílies Sunyer i Carbona contrasten amb l’actitud positiva i vital del matemàtic tetraplègic i les dues cosines. L’acció transcorre entre la casa familiar a Sarrià i la casa d’estiueig empordanesa a Vilajoan. També hi ha incursions a Niça, Figueres i Cadaqués, on Salvador Dalí va fer un retrat de Maria Carbona que els acompanyarà la resta de les seves vides i que tindrà un paper en el desenllaç final de la novel·la.

Màrius Serra i Roig (Barcelona, 1963) és escriptor. Les seves creacions giren al voltant de la literatura, la comunicació i el joc. Ha publicat més de vuit mil mots encreuats, tres milers llargs d'articles, catorze llibres de narrativa i set de ludolingüística. Les seves obres han estat traduïdes al castellà, l'italià, el romanès, el coreà i, parcialment, a l'alemany i l'anglès. La seva obra literària ha estat guardonada amb els premis Ciutat de Barcelona, Serra d'Or, Lletra d'Or, Octavi Pellissa, FEC i Ramon Llull. Entre les seves obres destaquen  Mon oncle, La vida normal, Verbàlia, Farsa o Quiet, entre d'altres i, més recentment, L'arca de Babel, adreçat al públic infantil.Ha traduït al català obres d'Edmund White, Tom Sharpe, Groucho Marx, Jayne Anne Philips, Matthew Kneale, Joe Brainard, Tom Stoppard i Steven Berkhoff. Va rebre el XVI Premi de la Crítica Teatral de Barcelona 2006-2007 per la seva traducció d'Arcàdia, de Tom Stoppard, representada al TNC. Col·labora a La Vanguàrdia, TV3, Catalunya Ràdio i El Punt-Avui.

Podeu aconseguir més informació a  www.mariusserra.cat

Un cop has llegit "Plans de futur", la biografia de l'insigne matemàtic Ferran Sunyer Balaguer (1912-1967), restes admirat de la sensibilitat exquisida que traspua cadascun dels seus capítols. Catalogada com a biografia però narrada com un conte, aquesta superposició d'estils li permet un seguit de llicències de les que l'autor se n'aprofita magistralment.

Hauríem de destacar diverses consideracions de l'obra. El meravellós cervell del matemàtic Sunyer contrasta amb les seves limitacions físiques però, té al seu favor l'acollidor ambient familiar conformat per la seva mare, la seva tieta i, en especial, per les seves dues cosines que seran els dos personatges clau perquè en "Ferri" (així és com l'anomenen carinyosament) pugui desenvolupar tota la seva creativitat. Aquí és bàsic fer la presentació del personatge central. En cap moment veiem al matemàtic com un ésser discapacitat (i això que en tot moment es fa esment de la seva paràlisi). El veiem com una persona especial, un esperit savi i mentalment lliure, sense fronteres. Es mostren les millors qualitats humanes. Un personatge commovedor, repeteixo, no pas per ser menys vàlid sinó per la seva enteresa, el seu enteniment i la seva tendresa. En aquest enfocament rau l'èxit del nostre coneixement del biografiat. 

En segon lloc, cal destacar l'impecable presentació dels capítols, amb la perspectiva de les dues cosines, que ens permeten introduir-nos en el petit gran món d'en Ferri i condueixen al lector a través de la narració, a voltes com unes "cicerone", a cops com unes veus en off. Detallistes, empàtiques, lluitadores, s'enfronten a una societat encotillada. La seva visió possibilista les manté fermes davant del drama familiar, econòmic i social.

Un altre tret d'aquesta obra és la sensació, de vegades, de trobar-te en un món irreal. Això enllaçaria amb la idea de descobrir un conte dins la biografia mateixa. Per exemple, Màrius Serra ho representa amb claredat amb els mots "Pare, Paret" que tan es poden interpretar com retrets a la figura del pare desaparegut, molta anys enrere, com petits fars de llum que donen esperança a les protagonistes d'un hipotètic retrobament.

Destacaríem com a cloenda, que si bé la narració comença en clau d'humor finíssim, a la part final del relat canvia vers un aiguabarreig de drama i nostàlgia serens, sense caure en la temptació ni donar oportunitat al llagrimeig fàcil. És en aquestes pàgines finals, aleshores, on es desfermen totes les emocions dels nostres protagonistes (en Ferri i les seves cosines).

"Plans de futur" és una obra marcada per una transformació constant que s'ha de llegir amb tranquilitat (més aviat, no ho permet d'una altra manera) assaborint cada pàgina. Molt merescut Premi Sant Jordi que enalteix les qualitats humanes.