Ressenya "Els vigilants del far" de Camilla Läckberg

Camilla Läckberg torna a Fjällbacka amb un nou cas per a l’Erica Falck i en Patrick Hedström. La reina de la novel·la negra ens sacseja altre cop amb una intriga brillant que confirma la seva mestria narrativa.

Gråskär és l’illa del far, però a Fjällbacka tothom la coneix com l’illot de les Ombres, perquè la llegenda diu que qui hi mor, mai no abandona l’illa. L’Annie hi vivia de petita, i ara, anys més tard, s’hi ha establert de nou. Per això, quan la seva parella de joventut apareix assassinada en estranyes circumstàncies, totes les mirades apunten al far. Un cas ple d’intriga i secrets amagats que intentarà resoldre la intrèpida parella formada per Patrick Hedström i Erica Falck. Totes les ombres de l’illa seran sospitoses.

“Els seus pares temien que s’avorrís a l’illa tota sola, ja que era fi lla única. Però no calia que s’amoïnessin. A ella li agradava molt, viure allà. I no estava sola.”

Camilla Läckberg (Fjällbacka, 1974) és l’autora de novel·la negra escandinava més popular del moment. Les seves obres han  assolit el reconeixement de la crítica i de milions de lectors als 55 països on han estat publicades, en 38 llengües, així com els principals premis de novel·la negra. Fins ara ha escrit vuit obres situades a la seva terra natal, amb Erica Falcki Patrik Hedström de protagonistes.

Amsterdam Llibres ha publicat La princesa de gel, Les fi lles del fred, Empremtes que mai s’esborren, Un crim perfecte, L’ombra de la sirena i aquesta, Els vigilants del far.

Des que vaig llegir "La princesa de gel", ja fa anys, em vaig declarar fan incondicional d'aquesta autora. Potser alguns no la consideren la millor de la novel.la negra però el que ha aconseguir aquesta escriptora no ho aconsegueixen gaires en el món literari: construir tot un món a Fjällbacka, la seva terra natal, amb uns personatges molt definits i unes trames interessants que tu pots arribar a resoldre al mateix temps, o  fins i tot, abans que la mateixa policia de Tuneshede. Apart d'aixó, ha dotat d'una vida tan intensa als seus personatges que, amb el temps, els coneixes en la seva esfera personal i professional, fet que t'involucra i fa que te'ls estimis i atorga al llibre de gran versemblança a nivell humà. En fi, que l'Erica i en Patrick són quasi de la família i sempre és un al.licient tornar-los a trobar.

Aquest cop la novel.la, que ja és la setena entrega de la sèrie, comença d'una manera molt directa amb l'escena d'una dona que condueix amb sang a les mans, de la qual no saben res, i que al seient de darrera porta un nen que jau endormiscat. Es dirigeix a l'"Illa de les Ombres" on hi havia viscut de petita, quan el seu pare s'havia fet càrrec del far. L'illa, que en realitat es diu Graskär, es anomenada així perquè la llegenda popular diu que si hom mor allí, sempre hi resta.
A partir d'aquest instant, si ens hi fixem bé, l'escriptora utilitza la seva estructura principal triple a la que ens té acostumats. Un feix principal i els altres dos feixos que s'inclouen en aquest o el farceixen. Per un cantó, hi ha la investigació policial, per un altra les relacions familiars, i per últim la història no relacionada directament amb l'assassinat que està situada en el passat. I funciona. Com sempre.

D'una banda trobem a la nostra parella més o menys "intacta" (no voldreu pas un spolier, oi?) desprès dels ensurts que van patir a la fi de la darrera entrega, única vegada que l'autora ens ha deixat sense saber cóm se'n sortirien, i d'altra reculem a Fjällbacka, a l'any 1870, quan una parella de nuvis es traslladen a l'illa a tenir cura del far (també fet habitual en Läckberg és el de intercalar una història de passat que d'alguna manera està conectada a la trama prinicipal i ens pot aclarir alguns clarobscurs. I si us sembla poc, a tot plegat, li afegim la troballa d'un home mort amb un tret al cap al bell mig de casa seva i que té relació indirecta amb l'Annie, la jove que ha tornat a sa illa, la que va comprar el seu avi i en la que ella va crèixer. Un noi, en Matte Sverin, assessor financer de l'Ajuntament.

Per acabar-ho d'adobar, Fjällbacka està d'estrena. L'antic balneari del poble està a punt de reobrir reconvertit en un magnífic i modern spa que ha de reinventar l'economia de la població, atès que a l'estiu reviu al ser una població de costa. Per tant, aquest balneari només pot redundar en una millor projecció turística de la zona i una major entrada de calers.

Sí, la trama és com una trena de feixos que anem entreteixint ara i adés amb cura de mantenir un ordre estructural que ens condueix vers endavant sense emboirar-nos.

En Patrick és reincopora al treball desprès d'una baixa per enfermetat, l'Érica es troba ben enfeinada amb els bessons que ha tingut apart de cuidar de la Maja que ja va a la llar d'infants. La vida continua i a la comissaria es veuran ben atrafegats pel crim. Un crim que portarà molts mal de caps i en el que l'Érica, com sempre, donarà un cop de mà a en Patrick, fent les seves habituals investigacions paral.leles.

La veu en off d'Emelie, que va habitar a l'illa a finals del segle XIX, és realment interessant. Un punt d'inflexió que, a la fí té conexió amb l'actualitat. I la introducció d'un fet paranormal, els fantasmes. Crec que anteriorment aquest recurs no l'havia usat l'autora. Obra una nova via que no sabem si tornarà a fer servir més endavant.

De fons, com ha de ser en la novel.la negra, Camilla ens mostra un ventall de problemes socials molt actuals. Ens parla de la violència de gènere, de l'especulació econòmica, d'una societat malaltissa. la sueca, que també pot ser la nostra.
Sembla però que l'autora estigui molt conscienciada vers el tema dels maltractaments perquè, apart de que ja ens en ha parlat en altres dels seus llibres, aquí està enfocat d'una manera molt més crua i punyent.

La novel.la està ben construïda, la prosa és dinàmica i existeixen moltes petites sub-trames que fan el llibre amè, ràpid, fàcil de llegir i engrescador. Potser alguns diran que es torna previsible a partir de cert punt. Penso que els que ens agrada la Läckberg, no quedarem decebuts i que els amants de la novel.la negra poden gaudir prou i més.

Encara que és un llibre que forma part d'una sèrie, com cadascun dels volums anteriors, es pot llegir de manera independent. És veritat que si has llegit els altres llibres cronològicament pots observar canvis en la maduresa dels personatges, entendre millor les relacions familiars i d'amistat que apareixen, però els assassinats de cada novel.la, els casos, comencen i acaben en ella. Per tant, si no has llegit els anteriors, pots llençar-te'hi sense problemes.

Aquest volum, de tots els publicats, és potser dels més intensos, dels més interessants. Té un bon ritme i et quedes amb ganes de més. Molt addictiu, certament.

Així que animeu-vos i no dubteu en llegir-lo. Gaudireu força. Els que no coneixeu a l'autora, us la recomano. És més, us diria que si tasteu la seva prosa, de segur que llegireu tota la sèrie.
A mi, ara, em toca esperar la propera entrega...I ja se'm fa llarg !