Ressenya de "L'esclau de la sal" de Manel Bonany

Quan va sortir "L'esclau de la sal" vaig sentir un impuls certer de que l'havia d'aconseguir i llegir. Va ser un "coup de foudre" com diuen els francesos. El misteri de la seva sinopsi, el rerefons intel.lectual de l'autor, el lligam amb la figura de Sant Jordi, l'época en que es desenvolupa l'obra...Tot plegat, tot, em va cridar molt l'atenció. Vaig tenir una molt bona sensació i com sóc molt intuitiva, en faig cas. I Déu n'hi dó si l'he encertat !!!

Manel Bonany

Manel Bonany i Ayuso és escriptor, guionista i músic, ha estrenat una obra de teatre musical, "Carrer Secret" i un monòleg, "Fràgil". Ha dirigit equips de guió de sèries de TV3 com "Majoria absoluta", "El cor de la ciutat", i ha participat com a guionista a "Barri Sèsam", "Estació d’enllaç", "Ventdelplà", "Serrallonga", "La ratjada" i "La Riera". Ha publicat el llibre de relats "Habitació zero" (Quaderns Crema, 2001) i el conte "La Bruixa de Fum" (Contes per a nenes dolentes, Germans Miranda, Columna, 2001). "L'esclau de la sal" és la seva primera novel.la.

http://www.manelbonany.com/

https://www.facebook.com/manel.bonany.1

https://twitter.com/ManelBonany

Sinopsi

Una meravellosa i sorprenent aproximació a la llegenda de Sant Jordi

La història darrere d’una llegenda, la d’un home i un drac. Una gesta prodigiosa protagonitzada per un jove esclau a la Tàrraco romana del segle IV dC. Una narració èpica relatada amb la passió i l’impuls d’un escriptor de primer ordre.

A l’any del Senyor 303, sota les cadenes d’un Imperi Romà trasbalsat per guerres intestines, el preu de la llibertat és una prova de vida o mort. Nigre, el jove esclau de la mina de sal, per alliberar-se i guanyar el dret de viure amb Úlpia, amb qui s’estimen des de sempre, s’haurà d’enfrontar a la criatura espantosa que ha portat l’horror i l’atzar mortal a la vall, però també a les lleis i els déus monstruosos dels seus senyors. Del seu coratge dependrà el seu destí, però també el del seu poble.

“Entremig de la música de les flautes, dels retrunys dels timbals, dels riures dels convidats que quedaven al triclini, sobresortien uns crits d’un temor ofegat, dolorit, desemparat. Uns crits joves, de veu esquinçada, entretallats de plors de criatura, com els d’un infant en braços d’un malson que s’ha fet carn.”

Dades técniques


Títol: "L'esclau de la sal"
Autor: Manel Bonany
Editorial: Amsterdam Llibres
Presentació: Rústica sense solapes
Pàgines: 304 pàgs.
Data de publicació: 16/09/2013
ISBN: 978841565214
Preu: 18.90€


Aquí pots llegir els primers capítols.


Opinió personal

Desprès d'haver llegit la novel.la "L'esclau de la sal", em ve al cap un gran dubte: com classificar la semblança de l'obra. Penso que el que més s'acosta, per poder descriure-la, seria el símil que els enòlegs fan al catar un gran vi, quan li troben mil i un matisos en contacte amb les papil.les gustatives del paladar.

És un relat épic d'uns contra el destí; un conte fantàstic; una llegenda bellament relatada; un homenatge a Sant Jordi; un reconeixement al coratge de milions d'éssers humans que amb seu esforç (masses vegades a costa de la seva própia vida), han anat millorant les condicions de la Humanitat; una reivindicació de la fe més íntima dels homes i les dones; una mirada antropológica d'una societat de primers del segle IV dC, romana però en la qual encara coexisteixen moltes reminiscències íberes; un primer toc d'atenció de les malifetes dels humans contra la Mare Terra que han esdevingut, al llarg dels segles, el malson que avui patim; una gran història d'amor de destí que pot canviar alguna cosa més enllà del cercle íntim d'una parella...I així ens podríem estendre vers moltes vessants. En qualsevol cas, totes elles es troben entrellaçades en un guió magistralment teixit. No ho puc explicar en paraules, em temo. Per poder abastar-ho tot, t'has de deixar portar. A les poques ratlles ja et trobes seduït i transferit uns quans segles enrera.

L'obra ens narra la història d'un jove esclau, Nigre, a la célebre província romana de la Tarraconense. Un home, lligat a una mina de sal, esdevindrà al llarg de l'obra, un heroi lluitant contra el seu destí, enamorat profundament d'Úlpia, un amor prohibit per culpa de la bogeria dels homes. Les primeres llambregades del relat són salvatges. És una aproximació del que representava l'esclavisme per als súbdits de l'Imperi Romà, és a dir, el patiment del ser humà a un nivell brutal física i emocionalment. Per tant, és una visió reflexiva d'aquesta lacra, quan la vida humana no té cap valor. Cada línia porta una violència implícita de maldat.

En Nigre viu a una vil.la romana, un món tancat en mans d'un militar d'alt rang, ara ja a la reserva, anomenat Macei Sura, que representa el tirà que decideix la vida o la mort dels seus súbdits. Aquest individu està molt ben perfilat igual que el nostre jove protagonista, i ens mostra la cara més óbscura de l'ésser humà. És el prototipus de totes les debilitats i misèries humanes. Desitja acumular el màxim de riqueses per tenir el major poder, a qualsevol preu, sense escrúpols i disposat a traïr no importa quin principi. A la vall també viu una comunitat cristiana tolerada que tindrà un paper importantíssim a l'obra.

Per acabar-ho d'adobar, als sofriments de tota aquesta gent sotmesa en aquestes terres, apareix un monstre, un leviatà, un drac (no revelarem aquí la naturalesa de la bèstia, un dels grans al.licients de la novel.la) que sembla respondre com un càstig i assot a aquesta societat egoïsta i opressiva.

El relat transcorre en una munió d'intriga, misteri i sorpresa. La cruesa de les situacions viscudes no li resta, en cap moment, bellesa narrativa. Un llibre amb molts fronts que reivindica l'essència de la llibertat humana.

El simbolisme també es un gran atractiu d'aquesta obra. Els capítols sobre els nens cristians, les verges escollides, la reivindicació de l'antic déu per la sacerdotessa (coneguda com la "vella arrel") amb un component esotèric, la naturalesa del leviatà...En tots ells, l'autor pica l'ullet al lector per recordar-li moments fonamentals de l'inici de la fe cristiana.

Voldria destacar la manera de començar els capítols. Observem unes línies en cursiva que fan de preàmbul, d'introducció, etc. En resum, et fan cinc céntims del que ens trobarem. Ens posen en alerta, ens preparen l'ànim, ens motiven. És la consciència de la història que el lector encara no coneix. És senzillament genial. Malgrat ser prosa es "pura poesia".

La primera novel.la de Manel Bonany és brillant, amb un guió sense fisures, narrat amb convicció. Fins i tot té un aire de conte però sense oblidar el rerefons de violència de la societat d'aquell temps.

Conclusió

"L'esclau de la sal" és una novel.la que et desperta moltes sensacions, que t'emociona, que et conmou, que et revolta...Ets lector i espectador i, alhora, còmplice d'en Nigre, part de la gent que viu a la vall i testimoni de les miseries dels humans. Bategues al mateix ritme que cada paraula que Bonany ha escrit. I per ser una primera novel.la, aquesta meravellosa complicitat, esdevé un fort llaç amb l'escriptor. Gaudir d'aquesta obra és submergir-se en un altre món, que alhora és el nostre segles enrera, i aventurar-se vers terra ignota...