Mercès a la gentilesa d'en Manel Bonany, avui podem presentar-vos l'entrevista que li hem fet a aquest darrer en relació a la seva novel.la, aquí ja ressenyada, "L'esclau de la sal".
Manel Bonany i Ayuso és escriptor, guionista i músic, ha estrenat una obra de teatre musical, "Carrer Secret" i un monòleg, "Fràgil". Ha dirigit equips de guió de sèries de TV3 com "Majoria absoluta", "El cor de la ciutat", i ha participat com a guionista a "Barri Sèsam", "Estació d’enllaç", "Ventdelplà", "Serrallonga", "La ratjada" i "La Riera". Ha publicat el llibre de relats "Habitació zero" (Quaderns Crema, 2001) i el conte "La Bruixa de Fum" (Contes per a nenes dolentes, Germans Miranda, Columna, 2001). "L'esclau de la sal" és la seva primera novel.la.
Podeu aconseguir més informació a: http://www.manelbonany.com/
Benvolgut Manel, com va sorgir la idea d'aquesta obra?
Feia temps que m’atreia la llegenda de Sant Jordi, però buscava explicar-la d’una manera ben diferent, fugint del to de “llegenda” i del tòpic, i portar-la tant com fos possible a la realitat. Vaig buscar informació sobre el sant Jordi “històric”, un tribú martiritzat i mort l’any 303, en època romana. La barreja de la llegenda medieval de sant Jordi amb l’Imperi Romà el vaig trobar fascinant, amb moltíssimes possibilitats argumentals i dramàtiques.
Te'n vas adonar que havíes creat una novel.la "multipack" (és a dir moltes novel.les dins d'una sola)?
No sé si “multipack”, com dius, però sí que em vaig proposar que tingués diversos nivells:
primer, que fos entretinguda de seguir per al lector, amb una trama interessant i sorprenent; segon, que reflectís amb la màxima versemblança com podia ser la vida en aquell temps, raó per la qual vaig estar en contacte amb quatre historiadors de diverses especialitats i vaig optar per un estil emotiu, evocador i líric, remarcant les sensacions que podien envoltar els personatges en el seu dia a dia: les textures, les olors, els sons, així com la visió que tenien del seu món i les motivacions que els movien, que no podien ser tan sofisticades com les nostres…i tercer, que, malgrat que es tracta d’una novel·la històrica, d’aventures i basada en una llegenda, la trama, les sensacions, les emocions provocades per la seva lectura, en realitat, de qui havien de parlar era del lector. De nosaltres: del que ens passa, sentim, patim i anhelem ara, en el moment actual.
Una vegada llegida, em suggereix com un cata del millor vi: molts matissos. Vas quedar satisfet de l'entrellaçat de tots ells ?
Per la meva part, sí. I per la resposta de la gran majoria de lectors que m’ho han fet saber, la història arriba, emociona, remou per dins. Com és lògic, a uns els arriba més un aspecte, un matís o un personatge determinat, però hi ha moments que sorprenen a tothom, situacions que colpeixen o angoixen a tothom, com la capacitat de supervivència d’Úlia, els enfrontaments amb la bèstia a les coves, o l’episodi de La Barca dels Innocents, que a ningú deixa indiferent.
Per l’estreta relació de la figura de Sant Jordi amb la nostra cultura; perquè, en aquells moments històrics, Tàrraco era una ciutat importantíssima a l’Imperi Romà; també per la proximitat del riu Ebre (l’Íberus), necessari per a la història. Itambé, com a referència a una localitat on diuen que “realment” Sant Jordi va matar el drac, Montblanc.
Si analitzem la parella protagonista, podríem considerar-la una relación intemporal? Vull dir, són com un Romeu i una Julieta que travessen les époques?
Hi ha un paral·lelisme, perquè totes dues parelles s’enfronten a dificultats gairebé insalvables per estar junts. Nigre i Úlpia no s’enfronten a les seves famílies (Nigre no en té, ha crescut entre els animals), sinó al dòminus, als capdills dels diferents cultes i religions de la vall, a una bèstia que és un dimoni per a uns, o una represàlia de la Mare Terra per a altres… Són dues persones molt joves (16/17 anys) que s’han d’enfrontar als límits del seu món, cruel i primitiu, per aconseguir una cosa tan bàsica i senzilla (ens ho pot semblar a nosaltres) com estar junts.
En Nigre, el nostre protagonista, que es fa estimar de seguida, podríem considerar-lo un revolucionari del seu temps?
És un jove que es va carregant de raons. Com a esclau, no té dret a res. Però aviat descobreix que aconseguint la llibertat, la seva vida tampoc canviarà gaire. La situació de sotmetiment de la majoria a uns privilegiats és rotunda i difícilment es pot modificar (com ara?). En algun moment, ell mateix considera el drac com un “revolucionari”, un ésser enviat per alliberar els sotmesos. Potser, a la novel·la, qui pren més aquest aire “revolucionari” és Georgos de Lydda, el “sant Jordi històric”. Ell és el revulsiu que fa sortir a la llum la veritat oculta dels poderosos.
Personatges com en Macei Sura, un individu amb mil i una ombres, representa la debilitat del ser humà?
És un personatge que viu de parasitar els seus súbdits, sobre els quals té un poder que exerceix sense complexes: tria, condemna, decideix. No li importa el benestar dels seus súbdits, ni que rebentin de misèria, només procura que el seu confort no es vegi afectat. Reflecteix una casta intemporal, que arriba fins al moment actual, com podem comprovar cada dia.
L'esclavatge, una de les pitjors lacres de la Història de la Humanitat, està relatada amb una cruesa extrema. Ha estat una crítica conscient i del.liberada?
Sí, i, part, creia necessari explicar com era realment la situació dels esclaus segons les referències històriques que en tenim. Saber com depenien dels capricis del dòminus o dels capatassos, com eren els seus dies a la mina, que els alimentaven només amb vinagre rebaixat i farinetes, que portaven un collar amb una inscripció que deia “Si m’escapo torneu-me al meu amo, el noble tal i tal…”, ajuda a entendre el moment històric i la perspectiva dels personatges, i a posar-se en la seva pell…
Sí. De fet, em vaig proposar que, de manera simbòlica, cada personatge tingués un “drac interior”. Fins i tot “sant Jordi”, un sant que ha de ser guia de multituds, però que se sent extraviat en un món ple d’enganys i interessos ocults… I, al llarg de la lectura, anem descobrint el “drac” que amaga cadascú, i que els acaba explicant com a personatges.
La figura del drac acostuma a encarnar a la Terra, el càstig i l'opressió a la Humanitat. En la novel.la segueix representant la lluita del bé contra el mal?
Com deia abans, representa diferents coses per a diferents personatges: un càstig de la Mare Terra contra la voracitat humana, un dimoni que posarà a prova la fe dels cristians, un alliberador dels sotmesos… I també simbolitza la part més primitiva, la pulsió més instintiva i animal, contra la qual la civilització ha de lluitar i que ha de sotmetre si vol progressar.
Abans d'iniciar cada capítol, hi han unes petites introduccions que són molt llamineres. Pretens amb elles preparar al lector?
Fa referència a una de les premises de la novel·la: hi ha una aparença (una llegenda) i un aspecte que s’hi amaga darrere (realitat). Les introduccions donen una clau, una informació, una guspira de llum, que permetrà al lector completar el sentit del capítol que llegirà.
Aquesta obra és sorprenent i, al mateix temps, colpidora. Té fantasia i alhora conté trets clàssics. Seguiràs conreuant la novel.la o desitges provar altres gèneres?
Seguiré amb la ficció, tant en literatura com en audiovisual, és el que m’ha atret des de sempre. I de fet, ja tinc l’estructura, trama, personatges, i algunes parts escrites de la propera novel·la.
Quan escrius, et marques un horari estricte i tens un full de ruta establert? O bé treballes de una manera relaxada i quan et sents més inspirat? Ets dels autors que ho lliguen tot ben bé des del primer moment o dels que deixen un cert marge d'espontaneïtat?
Segueixo un horari i preparo molt el material abans de posar-me a escriure la forma final. Treballo l’estructura, els personatges, la trama, la progressió, les idees, les implicacions dramàtiques, etc. Després, en l’escriptura, vaig aprofundint sobre el camí traçat, el que em descobreix altres possibilitats, i llavors faig els canvis que convinguin.
Ets lector de llibre o d'ebook o d'ambdós tipus? Creus que amb les noves tecnologies, la literatura perd romanticisme i es converteix en una eina més pràctica que arriba a més gent?
Crec que són noves possibilitats que sumen. Escriure amb ploma i tinta és més romàntic que escriure amb teclat? El que importa és el que s’escriu o es llegeix, no el suport. Utilitzar la màquina d’escriure, el bolígraf o l’ordinador, no fa que l’escriptura sigui millor o pitjor, això depèn del talent de qui escriu. Per llegir, cada vegada tindrem més opcions on triar, segons el que ens vagi bé a cada moment. També ha passat amb la música: l’escoltàvem amb cassettes, vinils, CDs… Ara l’escoltem en llistes de reproducció, però la música és la mateixa. Passa també amb la tele, el cine… Tot està canviant, els formats, els hàbits… però, parlant de ficció, els continguts continuen basant-se en el mateix: una història que se’ns explica vora del foc, en un llibre o en una tablet, que ens transporta a un altre món o una altra època, unes altres vides i que, malgrat tot, ens parla de nosaltres mateixos.
Esperem que hàgiu gaudit força d'aquesta entrevista i volem agradïr moltíssim a l'escriptor Manel Bonany la seva franquesa, predisposició, amabilitat i temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada