Entrevista: Coia Valls

Avui os oferim la nostra segona entrevista des que vàrem estrenar el weblog. Aquest cop hem tingut l'honor de poder parlar amb l'escriptora Coia Valls que, amb el seu darrer treball,"Les torres del cel", ens ha emocionat i commogut profundament.

Coia Valls (Reus, 1960) és escriptora i actriu.

La tardor del 2010 va veure la llum la seva primera novel·la, La Princesa de Jade, publicada en català (Edicions Columna) i en castellà (Suma de Letras). Amb aquest llibre va guanyar el premi Néstor Luján de novel·la històrica. Al 2012  va publicar, en català i castellà El mercader a Edicions B. Amb aquesta novel·la va ser guardonada amb el Premi dels Lectors de L’Illa dels Llibres, el Premi a la Millor Novel·la en Català de Llegir en Cas d’Incendi i el Premi a la Millor Novel·la Històrica 2012 de la web Novel·les Històriques. Tots tres per votació popular.

Al març del 2013, l’editorial Sperling & Kuper l’edita en italià: Il mercante di stoffe. Pròximament sortirà una edició en portuguès al Brasil.

Al 2013 publica, també en català i castellà, Les torres del cel a Edicions B.

En el món de la literatura infantil i juvenil ha publicat el conte infantil Marea de lletres que maregen (Barcanova, 2010) i la novel·la juvenil L’Ombra dels oblidats (2011), a la mateixa editorial.

Com actriu ha participat en diverses obres teatrals i en el film de Jordi Lara, Ventre blanc, sel·leccionat al Busan International Film Festival de Corea del Sud. http://www.ventreblanc.cat/

Com a dramaturga, ha posat dues obres en escena, El mercader (Teatre El Magatzem de Tarragona, 12 de març del 2012) i Les torres del cel (Teatre Metropol de Tarragona, 12 d’abril del 2013).

Estimada Coia, pregunta obligada per tots els que gaudim de les teves obres: Com et vas iniciar en el món de la literatura com a escriptora? Quines van ser les teves motivacions? Va ser quelcom casual o una decisió pensada?

Escric des de que recordo, de petita m’ajudava a aprofundir en moments que vivia com especials i, també, a donar corda a la imaginació.

Les meves motivacions eren explicar-me una història i aprofundir-hi prou per explicar-la als altres. Ara em sedueix tenir l’oportunitat de viure-la i fer-la viure.

Publicar suposa una gran responsabilitat. Quan m’hi vaig decidir, vaig endinsar-me en l’estudi de l’estructura d’una novel·la i de tot allò que calia saber per portar a terme el meu objectiu.

Quines són les teves fonts d'inspiració per donar a llum un llibre? 

La curiositat és el motor. Sovint un tema pot venir de la investigació que portes a terme en l’escriptura d’una altra novel·la o d’alguna cosa que et cau a les mans, una notícia... El més important és que t’atrapi, que esdevingui quelcom amb prou força com per dedicar-li tant de temps i energia. El tema t’ha de posseir.

No tinc la sensació d’anar a la recerca de temes, més aviat ells venen a mi de mil maneres diferents. Això sí, cal estar oberta, ser curiosa i lliurar-t’hi amb tots els sentits.

Quins són els hàbits de Coia Valls escriptora? Treballes de dia, de nit? Escrius cada dia? Ho fas de manera sistemàtica o només quan veus que et van sorgint les idees?

Estic plenament d’acord amb el que deia Picasso: “Que la inspiració t'agafi treballant”. Ser constant és imprescindible. Escric cada dia. No sempre el que escric és material definitiu, però ajuda a no perdre el pols, ni la tensió narrativa. Reescriure també és una manera d’aprendre, com fer esborranys o prendre notes...

Sovint escric de nit per necessitat, però gaudeixo especialment de fer-ho els caps de setmana amb la llum del dia. El silenci és innegociable, a l’hora que sigui.

La novel.la històrica té molts lectors però darrerament sembla que aquests augmenten. A quin públic et dirigeixes?

Mai no he pensat en un públic determinat. Crec que la meva obra pot interessar a molts lectors diferents. De ben segur el punt de mira amb que t’enfrontes a una novel·la pot canviar depenent de l’estat d’ànim, del moment vital... És cert, les meves novel·les parlen de períodes allunyats del moment actual i com a tal es poden qualificar com a novel·les històriques, però també es poden llegir des d’altres perspectives. Per exemple podríem dir que parlen d’aventures, de viatges, de les marques que ens deixa l’experiència...

Parlant de "Les torres del cel", la teva obra més recent, des de quan portaves en ment el projecte d'un llibre sobre Montserrat?

Tinc un grapat de projectes que van consolidant-se en el temps fins que un dia reclamen el seu moment. Recordo que, ja fa anys, vaig saber de la naturalesa marina de la muntanya, de l’existència d’un mar interior en el lloc de la majestuosa escenografia que admirem en l’actualitat. Llavors ja vaig decidir indagar en la història. Una cosa va portar a l’altra i a l’origen del monestir va afegir-se al meu llistat de reptes.

I seguint amb aquesta novel.la, sent un tema tan tractat al llarg dels segles, com has aconseguit trobar una perspectiva tan original sobre la fundació de Montserrat?

No m’interessava una novel·la cenobítica com a nus central. Allò que creia més fascinant d’explicar era l’inici, la lluita de l’home amb la natura i les seves pròpies contradiccions. La simbiosi que s’estableix quan deixes de banda el teu hermetisme i et disposes a escoltar a l’altre. Els eremites, antics pobladors de l’indret, tenen molt a dir a la novel·la i la seva influencia és determinant en la construcció del monestir.

Volia anar tan enrere com em fos possible en aquesta fita que es va portar a terme sota les ordres de l’abat Oliba. Posar-me al lloc dels personatges. Per això cal fer una immersió a l’Edat Mitjana, pensar com ells. Tants anys enrere la percepció que l’home tenia de la muntanya no era la mateixa que tenim ara nosaltres: la desolació, els perills, els precipicis, el fred... eren elements que tenien un pes molt important en la seva vivència. Només a través de la cultura i el coneixement es produeix una revolució en la mentalitat. Aquests eren, doncs, elements bàsics a tractar.

Has notat en la teva immersió montserratina que, cada cop que t'has apropat a la muntanya santa, aquesta t'apareixia sota diferents aspectes donant lloc a noves sensacions? És realment una muntanya màgica i sagrada?

Per una banda no és possible parlar de la màgia de la nostra muntanya sense passar pel sedàs del coneixement. La nostra estima vers aquest indret li atribueix condicions humanes que per ella mateixa no té. És bella perquè nosaltres li infonem la bellesa, és harmoniosa o feréstega en relació a la nostra mirada. És, doncs, una construcció intel·lectual. Però he llegit i reflexionat molt al voltant del que la muntanya significa i el que crec més interesant és allò que busquem en apropar-nos-hi.

Manllevant paraules de persones que, per diferents motius estan connectats a la muntanya, podem atribuir-li elements de divinitat: sempre ha estat morada dels Deus; de superació, per l’esforç que ens aboca a “fer el cim”; de sublimitat, com a lloc excels. Però també de solitud, de bellesa, d’aventura, d’infinitud. Un retorn als orígens, un contacte amb l’eternitat, amb la llibertat...

Però també és cert que la muntanya de Montserrat té una força tel·lúrica i còsmica provada, a més d'uns corrents d'aigua i radiacions que donen lloc a una zona magnètica. Aquestes forces tel·lúriques alteren sensiblement els instrumentals de mesura, fins al punt que resulta difícil establir la posició exacta de la serralada. La clau de la muntanya és la seva naturalesa mistèrica i l'impacte que produeix espiritualment en la gent. És possible que la frase que millor la defineix, la més genial, sigui la del poeta alemany Schiller: «Montserrat absorbeix a tot home des del món exterior cap al món interior.» 

Les sensacions en apropar-m’hi han anat canviant en relació a l’experiència i el coneixement, però és clar que no només em mou la seva bellesa. En presència seva em sento com davant d’alguna cosa que em transcendeix. El magnetisme de la muntanya es revela en una sensació de pau, tranquil·litat i assossec intern. Diuen que les agulles i monòlits de formació calcària actuen a Montserrat com a poderoses antenes que emeten freqüències de magnetisme geobiològic, forces tel·lúriques positives que perceps conscient o inconscientment. Pel que sembla, l'emmagatzematge d'aigua en les cavernes subterrànies de Montserrat, podria contribuir al fenomen amb una forta ionització ambiental. Els ions de l'aigua s'orientarien en el mateix sentit que els vectors de les energies tel·lúriques i reforçarien la càrrega energètica dels cims.

Saps si la comunitat de Montserrat ha llegit el teu relat? T'han fet algun tipus de comentaris al respecte? 

Imagino que sí! Espero tenir l’oportunitat d’intercanviar impressions.

Els teus personatges principals tenen unes conviccions pètries en moments de gran convulsió. Creus que aquesta fe que demostren es la que anirà marcant al llarg dels segles el tarannà sagrat de Montserrat? 

Montserrat ha estat i és un símbol per al nostre poble. Les tropes napoleòniques van voler esborrar l’empremta del monestir al 1811 i castigar així al poble català, però no ens coneixien prou bé. Els personatges principals de la novel·la lluiten pel que creuen i, a més a més, la força dels qui saben què volen és imparable.

Estàs contenta de l'acollida que està tenint el llibre entre el públic i els diferents mitjans de comunicació tenint en compte que també s'ha traduït al castellà?

Estic molt contenta i agraïda per la confiança dels lectors i lectores en la meva obra. En menys de tres mesos ja ha sortit la tercera edició i crítiques molt bones.

Fora de casa nostra també ha tingut una excel·lent acollida i això em fa feliç. Donar a conèixer el nostre patrimoni i la nostra cultura també és una responsabilitat i un orgull.

Tornant a la Coia escriptora. Sent d'una ciutat tan emblemàtica com Reus, en el futur penses treballar en algun llibre relacionat amb la seva història o amb els seus personatges?

De fet, en “El mercader” la procedència del seu protagonista era reusenca i vaig narrar uns fets que succeïen a Reus al segle XIV, la primera fira que va tenir lloc a la plaça del Mercadal.

Has pensat en endinsar-te en d'altres gèneres dins del camp de la literatura?

He publicat llibres per el públic infantil, com Marea de lletres que maregen, i juvenil L’Ombra dels oblidats i en tinc una d’inèdita al calaix.

Si et refereixes a si em seguiré movent en el gènere que anomenen històric, doncs de moment sí. M’hi sento còmoda i encara em queden moltes històries en les que endinsar-me.

Quin és el teu proper projecte? 

Una novel·la que transcorre durant el segle XVIII i que es molt trencadora! Per variar, aquesta vegada la protagonista és un dona que donarà molt a parlar...

Com veus la situació actual de la literatura catalana? I de cara al futur?

Jo crec que gaudim d’una salut excel·lent! Tenim grans autors que es tradueixen arreu del món. No tenim res a envejar i auguro un gran futur a la literatura catalana.

I per acabar, quin llibre em recomanes?

Qualsevol de Gustau Flaubert, la precisió feta Art al servei de la Literatura. 

Esperem que hàgiu gaudit de l'entrevista i moltes mercès a l'escriptora Coia Valls per la seva sensibilitat vers nosaltres, la seva predisposició i el seu temps.


(Les fotografies són de X.R. Trigo)