Ressenya de "Remor de serps" d'Agustí Vehí

"Remor de serps" és la novel.la póstuma d'Agustí Vehí, un autor que just quan jo el començava a conèixer i ell aconseguia cada cop més reconeixement i es consolidava, va patir una greu malaltia que se'l va endur. Crec que llegir aquesta novel.la és una mena d'homentage a aquest gran escriptor que encara tenia moltes històries per escriure i moltes paraules per dir i, alhora, és un "must" si t'agrada l'autèntica novel.la negra que més enllà de la pròpia història, traspúa emocions. Vehí va deixar un llegat molt important per la literatura catalana i en especial per la novel.la negra catalana. Gaudim-l'ho !!!

Agustí Vehí

Agustí Vehí i Castelló (Figueres, 1958-2013) és doctor en Història, ha compaginat la seva tasca professional com a sotsinspector de la Guàrdia Urbana amb la recerca, la docència universitària i els estudis d’especialització. Autor de nombrosos llibres d’història i de divulgació, com a novel·lista de gènere negre és un dels referents de la novel·la negra en català amb títols com "Abans del silenci" (Pagès Editors, 2009), guanyadora del Premi Ferran Canyameres, "Ginesta pels morts". "Un blues empordanès" (Mare Nostrum, 2010), "Quan la nit mata el dia" (La Magrana, 2011), guanyadora del Premi Crims de Tinta 2011, i, dins la col·lecció «crims.cat», "Torn de nit. Un vodevil negre i policial a l’empordanesa" (Alrevés, 2012).

Sinopsi

L’any 1940, amb mitja Europa amb flames i la guerra començada, París no és un lloc segur per refugiar-se. Sota l’arribada dels alemanys i amb l’angoixa d’una ciutat espantada per la imminent guerra, s’hi troben exiliats dos agents catalans que van prometre defensar la República. Els assassinats d’un oficial i un secretari fidels a la causa fan trontollar la seva seguretat a la capital francesa. Plegats hauran de fugir de policies, gendarmes, soldats i, sobretot, dels feixistes de l’ambaixada espanyola, que, sota la seva immunitat diplomàtica, es dediquen a perseguir tot allò que soni a republicà. Caure en les seves mans podria representar la repatriació sota unes conseqüències fatídiques i fatalistes. Un cop més, l’autor ens captiva amb una història sobre fets i miratges massa humans i reals perquè ens siguin aliens.

Dades técniques


Títol: "Remor de serps"
Autor: Agustí Vehí
Editorial: Alrevés Editorial
Col.lecció: crims.cat
Presentació: Rústica amb solapes
Pàgines: 224 pàgs.
Data de publicació: 2013
ISBN: 9788415900115
Preu: 16.00€


Opinió personal

El millor homenatge que se li pot retre al traspassat Agustí Vehí és llegir aquesta novel.la ambientada a la primavera de 1940 a Paris. L'obra relata les vicissituds de dos homes lleials a la República Espanyola, un comandant de la Guàrdia Civil, en Domènech Roig, i un comissari de la Policia de la República, en Joaquim Santgenís. Els dos es troben exiliats a la ciutat de la llum els dies anteriors a l'entrada dels nazis a la capital francesa. En aquella dies convulsos, París esdevé un lloc estrany, a l'ull de l'huracà, a l'espera que el front de la guerra contra Alemanya arribi a les portes de la ciutat. L'autor sap crear una atmòsfera enrarida, fosca, lletja, agobiant, que desplaça la tradicional imatge de Paris, com una ciutat fermosa. El fet que el relat transcorri en bona part durant la nit, li afegeix una pàtina de misteri. La novel.la, clàssica dintre del gènere policíac, es barreja amb les pinzellades d'una história encara més negra que com a obra d'aquest estil ja defensa. L'escriptor te l'enginy d'explicar el relat amb una fina ironia i amb petites dosi d'humor que t'allunyen, per uns instants, de l'atmosfera tenebrosa que he esmentat.

Els nostres protagonistes, que esdevindran estimats herois, viuran un infern en aquesta ciutat ja que han de salvar la pell davant dels pistolers de l'ambaixada del nou régim franquista, reconegut per França, i que pretenen liquidar tot element republicà. Tanmateix, se senten pressionats per la policia francesa atemorida perquè la guerra contra l'Alemanya de Hitler està a punt de predre's, i ja prepara el moviment de la Resistència. L'obra transcorre pocs dies abans de la caiguda de Paris, el 14 de Juny de 1940, sense pauses per recobrar l'alè. Ens hi trobarem de tot i molt ben entrellaçat: assassinats, espionatge, intrigues, misteri, set de revenja, persecusions i por al segrest i a la tortura. Els dos personatges, dos patriotes fets de pedra picada, lluiten per conservar els seus ideals i reivindicar-se com a defensors de les llibertats perdudes. En una ciutat completament aliéna per a ells, es veuen forçats a reviure els pitjors moments de la Guerra Civil Espanyola i, molts cops, són manipulats com titelles, per esdeveniments que els superen. Malgrat tot, però, encara senten certa pena pels pobres francesos que ja pateixen els terrors físics i morals de la guerra.

Un tercer personatge també molt ben descrit, que dóna molt de joc i és engrescador, es el tinent coronel Jean-Pierre Miralpeix, agent de la intel.ligència militar. Aquest individu és una caixa de sorpreses constant i representa el prototipus d'heroi francès, que no es rendirà davant l'invasió alemanya i lluitarà fins a la fí per alliberar la seva pàtria dels nazis.

De la lectura de "Remor de serps" hem de ressaltar dues característiques que al meu parer sobresurten: l'ambientació nocturna amb els seus clubs i la trama que l'acompanya encadenant misteri-intriga-acció, ambdues d'una genialitat aclaparadora i, les converses entre el comandant Roig i el comissari Santgenís des del primer dia que es troben, diàlegs cínics i hilarants dintre de la tragèdia que els envolta. Hi han altres figures secundàries que es creuen al llarg dels capítols i, en un cert moment de la narració, en convergeixen tants que els carrers de Paris semblen més aviat el camarot dels germans Marx en "Una noche en la Ópera".

Una vegada devorada "Remor de serps", curiosament se m'ha quedat una torticuli de tan tombar el cap intentant veure si algú em seguia que ja veig que hauré d'anar al psicóleg perquè em tracti l'obsessió !!!


Conclusió


"Remor de serps" és una novel.la negra, molt negra, enmarcada en un context históric molt especial, el Paris a punt de ser ocupat, tens, perillós i on sobreviure entre gent de diferentes branques polìtiques i procedéncies era ben difícil. Vehí aconsegueix embolcallar-te en aquest ambient, en el vell mig de la ciutat, des les primeres línies i, amb un ritme dinàmic i un humor negrot en les converses entre els protagonistes, ben atractius i perfilats, tú també vius la trama com si t'hi trobéssis, com si trepitgéssis els carrers de la ciutat de la llum (aquí, en blanc i negre), com si t'hi anés la vida...Només resta dir que no tardeu en llegir-la. Aquesta és una novel.la única. En tots el sentits.